BOLONIA: de “solo trip”

Viatjar sola es divertit i avorrit a la vegada, es una manera fantàstica per passar temps amb tu mateix i gaudir de la llibertat de fer allò que et ve de gust en cada moment, però alhora viatjar és també viure experiències i és més gratificant quan les comparteixes amb algú. 

Així doncs, aquest cop he marxat de “solo trip” a Bolonia, al nord d’Itàlia. 


Després d’agafar un vol al vespre vaig arribar de nit a Bolonia i vaig agafar un taxi fins l’hotel. Hi ha un tramvia que et porta des de l’aerport de Bolonia al centre però era massa tard i tenia massa son. Un taxi des de l’aeroport al centre sol costar uns 20 euros. 


L’endemà, després d’esmorzar a l’hotel (una de les coses avorrides quan estàs sol 🙄) vaig sortir a tenir el primer contacte amb la ciutat. Era ple hivern, queia plugim i feia força fred, el temps normal a Bolonia el mes de gener.


El meu primer contacte amb la ciutat va ser passejar pels porticons de Via independenzia (Bolonia es la ciutat dels porticons, cosa que s’agraeix quan plou) fins arribar a Piazza Nettuno. 


Aquesta plaça té una font al mig amb l’escultura de Neptú i de sirenes nues. L’escultor va voler mostrar l’erotisme dels cossos, tot i l’oposició del clergat de l’època. 


Vistes de la estàtua de Piazza Nettuno



Estàtua de Neptú que dona nom a la Piazza Nettuno


Després de la Piazza Nettuno, ens trobem amb la inmensa Piazza Maggiore on se situa la Basílica Di San Petronio que havia de ser la més gran d’Itàlia però amb l’oposició del Vaticà (ja que no podia haver-hi una església més gran que la seva) va quedar sense acabar com es volia en el projecte inicial.  


Basílica Di San Petroni


I en un dels costats de la plaça s’hi troba l’Ajuntament de Bolonia, amb l’emblemàtica torre del rellotge a la que s’hi pot accedir per gaudir d’unes vistes privilegiades de la ciutat.  


Ajuntament de Bolonia


Descans per dinar. He de dir que tot i que Bolonia es la capital gastronòmica d’Itàlia, hauré de tornar per provar el menjar, perquè la majoria dels restaurants estaven plens, al ser dissabte, i tenia tanta gana que em vaig menjar un  simple tall de pizza margherita 😥. 


Després del descans per dinar, em vaig apuntar a un "free tour" per la ciutat que començava a Piazza Galvani, dedicada a un dels mestres de la Universitat de Bolonia, la primera del món, i en la que hi van estudiar personatges il·lustres de la història. 


Encara es conserva l’edifici de la primera universitat (Archiginnasio), especialment la biblioteca, amb el seu preciós pati envoltat de porticons on els alumnes que es graduaven deixaven la seva insígnia (o bé de la familia o de la seva població). 



Piazza Galvani


El pati de Archiginnasio



Quan els estudiants es graduaven a la universitat deixaven gravat l'escut de la seva família o de la seva localitat

Seguidament, ens vam dirigir, seguint els portics, fins a Chiesa di Santa Maria della Vita. 



Chiesa di Santa Maria della Vita

Seguint la ruta, ens vam dirigir cap a la Piazza Santo Stefano on en un inici s’havien de construir 7 esglesies pero finalment nomes en van construir 4 (tot i que diuen els bolonyesos que hi ha 4 esglesies i 3 capelles, per tant 7 llocs sagrats). I una de les esglesies construides es una recreació del Sant Sepulcre de Jerusalem. 



Piazza Santo Stefano



Un altre punt de la visita van ser les emblemàtiques torres de Bolonia (Asinelli i Garisenda), representació de la ciutat. Donat el deteriorament de l’estructura, la torre Garisenda actualment té una inclinació superior a la de mítica torre de Pisa (nomes per una dècima més 😂). 


Les dues torres, d'esquerra a dreta, Garisenda i Asinelli


Una altra torre coneguda de Bolonia és la Torre Prendiparte on fins i tot t'hi pots allotjar perquè és un apartament turísitic (no sé si es bo o dolent això 😐). 


Finestra de la Torre Prendiparte

La meva visita per aquesta ciutat rosada va finalitzar passejant pels seus carrers fins arribar a una zona coneguda com la petita Venècia, arrel que és per un passa el Canale di Reno. 


Els inicis dels porxos de Bolonia eren de fusta


Façanes de Bolonia


Canali di Reno


Visitar sola aquesta ciutat ha estat molt bona experiència, un moment de pau i de connexió amb mi mateixa i amb la cultura d'un país que sempre em fascina. Ja pensant en la propera. 


Xènia.