JUNY 2025
A principis d'aquest mes de juny vam anar a Roma. Ja hi havia estat fa deu anys i tornar a aquesta ciutat tant temps després i amb una situació personal diferent, ha estat estrany i bonic alhora. Aleshores, vaig visitar la ciutat amb la meva parella, que estava fent l'Erasmus allà, els dos estavem a la universitat i retrobar-nos allà van ser uns dies que encara recordo. I tornar, ara, junts i amb el nostre fill, ha estat una experiència molt diferent però bonica alhora.
Si bé, aquest cop també hem anat amb uns amics italians que ens han permès viure la ciutat des de dins, no com a turistes ni com a estudiants d'Erasmus, sino com a veins que coneixen el millor i el "pitjor" d'aquesta ciutat.
Com ja he anat dient a altres entrades, quan viatges amb un nadó, la prespectiva és una altra. I trepitjar el caos de Roma amb un nadó us podeu imaginar l'estrès que suposa. Tot i així, i gràcies als nostres amics, ens vam poder moure per la ciutat amb cotxe i ens va ser molt còmode (a més de poder comprovar que és certa la llegenda sobre com condueixen els italians).
Només arribar, la nostra primera parada va ser el Castel Sant'Angelo, a la vora del riu Tíber, creuant el pont amb vistes a la cúpula de la basílica de San Pietro del Vaticà. És una estampa increible que et recorda els segles d'història d'aquesta ciutat i la immensa quantitat d'esdeveniment que s'han viscut.
 |
| Castel Sant'Angelo |
 |
| La basílica de San Pietro des del pont del Castel Sant'Angelo |
 |
| Una de les escultures d'àngels del pont del Castel Sant'Angelo, les quals representen diferents emblemes de la mort de Jesús, com és la corona d'espines, en aquest cas. |
 |
| La infinitament fotografiada basílica de San Pietro. |
Vam seguir redescobrint la ciutat, passejant pels seus carrers, amb els seus colors ocres inconfundibles i amb un munt d'esglésies amb façanes plenes de detalls.
 |
| La façana de l'església de Santi Celso e Giuliano |
 |
| Els carrers de Roma |
 |
| La façana de l'església de San Salvatore in Lauro |
I arribem a un altre dels llocs per excel·lència de Roma, la Piazza Navona, amb la font central, recentment restaurada, plena d'escultures amb un munt de detalls, que te les quedaries mirant durant hores.
 |
| La façana de l'espectacular església barroca de Sant'Agnese in Agone |
 |
| La Font dels quatre rius (Fontana dei quattro fiumi), de Bernini, coronada pel l'obelisc Angonale, de l'antic Egipte. |
 |
| Explica la llegenda que Bernini va voler interpretar la seva rivalitat amb Borromini, arquitecte de l'església de Sant'Agnese in Agone, amb aquesta estatua aixecant el braç com volent tapar-se la cara de l'horrible que considerava la façana de l'església. |
 |
| La font representa els quatre rius: el de la Plata, el Ganges, el Nil i el Danubi. |
I a prop de Piazza Navona, trobem un altre dels imprescindibles de Roma, com és el Panteó, un dels punts més visitats de la ciutat.
 |
| El Panteó, un dels edificis més ben conservats de l'antiga Roma |
Com el Panteó, visitar la Fontana di Trevi sense gent és impossible, així que vam poder visitar-la de lluny i per tant, no vam poder complir amb la tradició de tirar una moneda. No obstant, tornarem segur.
 |
| La Fontana di Trevi |
L'endemà, vam anar a visitar el Colosseo. Es increïble. Per molt que ja l'hagués vist un cop, cada vegada que el mires i penses els segles que fa que està construit i les històries que s'han viscut a dins, emociona més.
 |
| El Colosseo |
I no podiem marxar de Roma sense anar a sopar a Trastevere, sens dubte, la meva zona preferida de la ciutat. Aquest cop, el restaurant on vam sopar es diu La Gattabuia, i es totalment recomenable. Nosaltres tornarem segur, perquè quan hi vam anar ja era tard i el nen estava molt cansat i vam marxar sense postres (un sacrilegi, ho sé) així que queda apuntadíssim per la propera visita.
 |
| Les façanes i la llum de Trastevere quan cau el sol |
Tot i que no vaig fer fotografia, de la visita a Roma, i en especial, a Trastevere, em quedo amb l'estona que vaig passar, amb el meu fill, sentats a la font del pati de la basílica de Santa Cecilia, en silenci, sentint el so de l'aigua i només il·luminats per la llum de la font. Un record que tindré gravat per sempre.
Ens han quedat coses per redescobrir de Roma, i tornarem segur, però estic agraïda d'haver pogut tornar deu anys després i sobretot, de tornar amb la companyia de la meva família, i dels nostres gran amics italians, que també són família.
Arrivederci, Roma.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada