BALI (II): La indiferència del centre d'Ubud

16 D'AGOST DE 2025

El segon dia a Bali, vam decidir anar a visitar el centre d'Ubud. Tot i que no es, ni de lluny, una de les millors zones de Bali, crec que per la seva importància per la illa, s'ha de visitar.  

Vam aprofitar per visitar el Palau Reial d'Ubud i el seu temple (puri Saren Agung) que, tot i que estava ple de gom a gom és un edifici històric que mereix ser visitat, doncs, va constituir la residència de la familia reial balinesa.

La porta d'entrada

La porta del Palau Reial d'Ubud

El pavelló on es representen espectacles de música i dansa, i els guardians del temple. 

Un altre dels atractius turístics del centre de Ubud, i segurament de tot Bali, és el mercat d'artesania d'Ubud, tot i que, després d'haver visitat altres zones d'Ubud allunyades del centre, aquest mercat té molt poc "d'artesà". Tot i així, passejar pels carrerons on es troba el mercat és agradable, sobretot quan t'allunyes més de les zones transitades. 

Així, una de les coses que ens va sorprendre és que el carrer està gravat amb el nom de comerciants d'Ubud, a mode d'anunci o de "passeig de la fama". 

El mercat d'artesania d'Ubud

Els anuncis gravats al carrer d'Ubud

L'entrada d'una casa al final del carrer del mercat d'artesania d'Ubud

Al centre d'Ubud només hi vam passar unes tres hores, i en vam tenir prou. Vam sortir de l'hotel sobre les 10h, que per cert, plovia a bots i barrals, i vam tornar cap a la una del migdia. El fet que hagués plogut tant va deixar un clima molt humit que amb la calor es feia bastant dificil de suportar (especialment per un nen d'un any i mig, recordem). 

Abans de venir a Bali, a les xarxes socials no em paraven de sortir "influencers" que deien que havien decidit deixar-ho tot i venir a viure a Bali, venent la moto que venien per viure d'una altra manera i endinsar-se en una altra cultura. 

No obstant, amb la visita al centre d'Ubud vaig poder veure que això és una gran mentida, com totes les que consten a les xarxes socials. Doncs, arrel de la gran quantitat d'expats que han anat a parar a la zona, ara està ple de serveis dissenyats especialment per a ells i, a més, regentats també per ells. I un exemple d'això son el gran nombre de cafeteries amb Wi-Fi i aire condicionat que et trobes al centre perquè els nòmades digitals puguin teletreballar o la quantitat de centres de ioga, regentats per europeus o americans, on es practica ioga com qui va al gimnàs, fora de l'espiritualitat pròpia de l'hinduisme. 

Com he vist, i com veureu, això no es Bali, el Bali real està a les afores i estic molt contenta d'haver tingut l'oportunitat de saber què és exactament la filosofia balinesa i que no té res a veure amb la que es mostra a les xarxes socials. 

Així doncs, després de la nostra fugaç visita al centre d'Ubud vam tornar a l'hotel a descansar i agafar forces per l'endemà, que ens esperava un dels millors dies a Bali. 

I per agafar foces, què millor que un massatge tradicional balinès i després una infusió amb lemon grass i gingebre amb unes vistes espectaculars a la selva. 

Prenent una infusió de lemon grass amb les vistes a la selva d'Ubud

La taula del restaurant de l'hotel, amb unes vistes impressionants a la selva, des d'on es poden veure micos en llibertat saltant de branca en branca. 

Seguim descobrint aquesta fantàstica illa. 

Xènia.